Normalització terminològica

La normalització és el procés de fixació i difusió de les denominacions catalanes dels nous conceptes d’especialitat, especialment els que presenten alguna complexitat de tipus lingüístic (manlleus d’altres llengües, calcs poc adequats, denominacions poc fixades o dubtoses, etc.), i dels criteris generals aplicables a la creació de nous termes.

L’òrgan responsable de les decisions de normalització és el Consell Supervisor, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del TERMCAT, i per experts designats conjuntament per aquestes dues institucions. El Consell Supervisor es reuneix periòdicament per a estudiar els dossiers corresponents als casos terminològics que s’han d’aprovar. Participen també en les decisions de normalització altres experts dels àmbits a què pertanyen els termes i altres organismes relacionats amb la terminologia, atès que la normalització és un procés basat en la col·laboració i el consens de diferents agents.

Aquest any s’han fet 16 reunions del Consell Supervisor i s’han normalitzat 270 termes de procedència i àmbits diversos.

Exemples de termes normalitzats durant el 2024:

  • Alimentació i Gastronomia: edamame, gunkan, maki, misso, motxi, niguiri, ramen, rotlle de Califòrnia, tataki, temaki, txirashi, uramaki, wassabi, yakissoba
  • Art: art de la distorsió o glitch-art, mapatge o videomapatge
  • Ciències de la Salut: baix pes en néixer, endopròtesi, límit de viabilitat, mort fetal, neurodesenvolupament, periviabilitat, stent
  • Comunicació i Audiovisuals: distopia, ucronia, audiosèrie, docusèrie, fals documental, monòleg còmic, docusèrie, remasterització
  • Economia i Empresa: cost de possessió, desbordament de l’abast, estoc de seguretat o estoc de reserva, estoc romanent, espai coixí, kanban, sistema andon, sistema antierror
  • Energia i Medi ambient: atribució climàtica, autoconsum, finançament climàtic, microcogeneració, recol·lecció d’energia, coberta verda
  • Esports: carteig, estudi del rival, petició de revisió o comodí de revisió, gàbia, hammer, relé, singletó o semifalla, suspensió enrere o retrotir, tir a l’aigua, xoc al cos
  • Explotació animal: lot, ramada, unitat epidemiològica, unitat de producció
  • Formació i Recerca: laboratori viu, triple hèlix, quàdruple hèlix, valorització de la recerca
  • Indústria química: reformació, reformació amb vapor, reformació catalítica, reformació en sec
  • Indústria del tabac: cigarret electrònic o vaporejador, vaporejar, vaporeig
  • Informàtica i Tecnologia: apuntament, assistent virtual, bot, bot de conversa o assistent de veu, dispositiu apuntador, distorsió transitòria o glitch, error de programari o bug, esdeveniment, gest multipunt o gest de contacte múltiple, gest tàctil
  • Protecció civil: incendi de toll, incendi de vessament
  • Química: solució amortidora o amortidor
  • Sociologia: absenfonia, cancel·lar, cultura de la cancel·lació
  • Zooogia: gòfer del desert, gòfer caragroc, nòctul gegant, nòctul gros, nòctul de la Xina

Destaquen especialment els termes dels àmbits de la zoologia (mamífers, sobretot), l’energia i el medi ambient, l’economia i l’empresa, i les ciències de la salut (sobretot neonatologia). Altres àmbits destacats han estat les TIC i els esports (sobretot el bàsquet i el bridge).

Distribució temàtica dels termes normalitzats

Pel que fa a l'origen dels termes, destaquen especialment els termes procedents de projectes terminològics en què el Centre ha treballat al llarg de l’any (Diccionari dels mamífers del món, Diccionari d’economia i gestió, Terminologia del bridge, Diccionari de la transició energètica, etc.). Com ja és habitual, però, també s’han normalitzat termes procedents de la detecció proactiva de neologia (un 19% del total) i del Servei de Consultes (un 11%).

Procedència dels termes normalitzats

 

En l’àmbit de la neologia s’ha treballat en dues línies: la detecció proactiva i la metodologia de tractament dels neologismes.

Detecció proactiva

La detecció proactiva s’ha dut a terme especialment en el marc del projecte Guaita-CERCA, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, la institució CERCA i l’IULA. El projecte té com a objectiu l’ampliació del cabal terminològic català a partir del buidatge semiautomàtic de revistes d’alt impacte en anglès. Aquest any s’ha treballat en el buidatge d’un corpus de ciències de la vida i la salut. El corpus ha proporcionat 115 candidats neològics, a partir dels quals s’han pogut elaborar 40 fitxes terminològiques noves, actualment en curs de revisió. Al llarg de l’any vinent es continuarà treballant en la revisió i elaboració de fitxes d’aquesta procedència.

La col·laboració amb la Delegació General de la Llengua Francesa (DGLFLF) i amb UZEI, amb els quals es comparteix informació sobre mètodes de treball i sobre terminologia de normalització recent o en curs de normalització, ha permès detectar també nous termes en els àmbits de la intel·ligència artificial i el medi ambient, entre d’altres.

Metodologia de tractament de neologismes

El TERMCAT forma part des de principis de 2024 de la xarxa ENEOLI (European Network on Lexical Innovation, ‘Xarxa Europea d’Innovació Lèxica’), que té com a objectiu principal l’elaboració d’un vocabulari multilingüe de l’àmbit de la neologia i la compartició d’informació sobre metodologia i bones pràctiques en el tractament de la innovació lèxica.

Aquest any s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Observatori de Neologia (Grup Iulaterm de la Universitat Pompeu Fabra) per a la detecció de neologismes i per al seguiment de la implantació de les denominacions recomanades pel TERMCAT. Aquest conveni ha permès obtenir unes primeres dades, molt valuoses, sobre la freqüència d’ús de determinats neologismes (manlleus i alternatives catalanes corresponents) a la base de dades Factiva, que recull articles de premsa d’una gran varietat de fonts en català. Les dades han de servir per a avaluar l’ús real de les propostes catalanes, per a detectar possibles factors que poden influir en la implantació de les formes i, en definitiva, per a millorar el procés de normalització.

Finalment, aquest any també s’ha seleccionat internament un grup reduït de vuit termes normalitzats per a analitzar-ne l’ús i estudiar si les actuacions de difusió que es poden emprendre des del TERMCAT tenen efecte sobre aquest ús. S’ha fet una anàlisi mètrica dels usos documentats de les formes catalanes i dels manlleus concurrents (i d’altres alternatives) i s’han iniciat algunes actuacions concretes de difusió, que continuaran l’any vinent. Posteriorment s’analitzarà si ha augmentat l’ús de les denominacions catalanes que han estat objecte de difusió especial.